''Hem entrat en una crisi sistèmica perquè el nostre sistema estava malalt. Els seus múltiples símptomes havien quedat emmascarats per la bonança econòmica i pels miratges del consum. Ara ja no. Avui sabem que el nostre rumb no és sostenible en l'àmbit econòmic, energètic, ecològic o psicològic. Les crisis interrelacionades del món d'avui ens situen, a escala planetària i a escala personal, davant d'un ritus de pas sense precedents.
En la nostra cruilla actual una mala crisi ens conduiria a escampar la set de control, la colonització de la natura i dels altres i el nostre propi desarralament. Una bona crisi, en canvi, ens conduirà a un món postmaterialista, en el qual una economia reintegrada en els cicles naturals estigui al servei de les persones i de la societat, en el qual l'existència giri a l'entorn de crear i celebrar en comptes de competir i consumir, i en el qual la consciència humana no es vegi com un epifenomen d'un món inert, sinó com un atribut essencial d'una realitat viva i intel·ligent en la qual participem a fons. Si en el nostre ritus de pas aconseguim avançar cap a una societat més sana, sàvia, ecològica i cap a un món ple de sentit, haurem viscut una bona crisi.
COMENCEM A VIURE D'UNA ALTRA MANERA O LES MANERES D'ARA SE'NS EMPASSARAN.''