Decàleg (de carrer) contra la crisi "Qui cregui
que el creixement econòmic és infinit en un món finit o és un boig... o un
economista del FMI" 1. A CAL SABATER, SABATES DE PAPER. Els que manen i
els que serveixen als que manen fan tot el contrari del que diuen. Cal
abandonar el capitalisme i retornar a l'economia el seu significat
originari, com a conjunt d'activitats per satisfer les necessitats humanes
dins els límits de la biosfera. 2. CAMÍ LLARG, PASSA CURTA. La veritable
alternativa a la crisi actual (financera i econòmica, però també
alimentària, ecològica i energètica) és transitar cap a una economia
postcapitalista que encara avui s'està gestant. 3. FEINA FETA NO TÉ
DESTORB. El treball cooperatiu, el consum responsable i les finances
ètiques són realitats consolidades a casa nostra basades en valors
alternatius als capitalistes: democràcia directa, igualtat, suport mutu i
solidaritat, responsabilitat i justícia social... Cal reforçar-les. 4. FER
PASSAR BOU PER BÈSTIA GROSSA. Ens estafen a l'engròs. Que els nostres
calers serveixin per rescatar la banca, les multinacionals i el sector del
'totxo' és insultar-nos. Un desafiament a una democràcia buida i buidada
de continguts. Una autèntica provocació a les necessitats socials. 5. QUI
TÉ EL CUL LLOGAT, NO SEU QUAN VOL. Cal promoure l'economia productiva
davant l'economia especulativa. Però tampoc qualsevol economia productiva,
sinó aquella orientada a satisfer necessitats socials i a reconvertir
ecològicament aquells sectors industrials que produeixin béns socialment
útils. 6. QUI LA FA, QUE LA PAGUI. La crisi econòmica l'han de pagar els
rics, que són els que l'han provocada. 7. FENT I DESFENT, APREN
L'APRENENT. Cal un canvi de valors. La societat consumista del "ho vull
tot i ho vull ara" és impossible i insostenible. Els anys del crèdit fàcil
i del mal anomenat 'capitalisme popular' han accentuat els valors propis
del sistema entre la mateixa gent del carrer. Si no vivim d'acord amb uns
altres valors, no hi ha cap possibilitat que canviem la societat. 8. DE
RICS, EL CEMENTIRI N'ÉS PLE. L'actual model de creixement econòmic, la
distribució desigual del poder i la riquesa i la crueltat de 70.000
persones mortes de fam cada dia i 2.800 milions de pobres al món (un milió
a Catalunya) no hauria de durar un dia més sense donar passes efectives
per eradicar-les. A totes i tots ens afecten els nivells de misèria,
violència i por que assetgen el planeta. Cal un compromís amb les
generacions futures. 9. JA PODEN XIULAR, QUE SI L'ASE NO VOL VEURE...
Davant la servitud voluntària a què ens conviden, dir No és dir No. Sense
nosaltres, això no s'aguanta. 10. QUI SEMBRA, RECULL. A curt termini cal
pressionar els governs perquè adoptin polítiques públiques per controlar
el mercat i dotar de més poder i recursos la ciutadania, tant als països
dels centres econòmics com als de la perifèria. A mig termini, demostrar
que hi ha alternatives i plantejar models diferents per demostrar que una
altra economia és possible. Mentre no ho fem, guanyaran ells. L'economia o
la fem nosaltres...o la faran contra nosaltres. Per una alternativa
quotidiana davant la crisi Més a prop de les lluites i més enllà de les
necessàries polítiques públiques que universalitzin el dret al treball, la
salut, l'educació i l'habitatge, hi ha pràctiques quotidianes que ja poden
reforçar les llavors d'una altra economia. El problema, com quasi sempre,
no rau en el que fa una minoria, sinó en el que fem la majoria. Mentre no
disputem l'alternativa al capitalisme també en l'àmbit econòmic, ells
seguiran guanyant. En aquestes breus propostes, us animem a ser una mica
més coherents en l'àmbit d'això que anomenem economia. Perquè finalment
tot és qüestió de voluntat política: voluntat política dels poders
públics. Però abans, la nostra voluntat de posar en pràctica el que
pensem. "La taula sumptuosa és on hi ha de tot. La taula justa, on no
falta res" · Demòcrit alternatives per demà, concretades avui. (1) LES
FINANCES ÈTIQUES No els facis més el joc als qui han provocat la crisi.
Diposita els teus estalvis en entitats d'estalvi ètic. La transparència i
els criteris socials i solidaris són la seva raó de ser. A Catalunya hi ha
fins a quatre entitats on ja pots fer-ho. [Més informació a www.fets.org]
(2) LES ASSEGURANCES El sector de les assegurances forma part indestriable
del sistema financer. A casa nostra, a casa teva, ja hi ha cooperatives
que desenvolupen l'assegurança ètica i solidària basada en els principis
de mutualitat, contracte entre iguals, transparència i equitat. Quan
necessitis fer una assegurança, pensa-hi. (3) CONSUM RESPONSABLE La
societat del consum desbocat planifica perfectament els impulsos cap a un
consum irracional i malbaratador. Defuig el consumisme. Existeixen xarxes
i fires d'intercanvi d'objectes, serveis o coneixements a diversos barris
i ciutats. Evita els grans centres comercials, que protagonitzen
l'especulació sobre productes bàsics i l'alça de la carestia de la vida.
Compra proper i reforça l'economia local. No deixis el país en mans de les
multinacionals. (per a més informació: [www.noetmengiselmon.org] (4)
CONSUM COMPARTIT Moltes de les despeses familiars augmenten per la manca
de serveis públics de qualitat, però també per l'egocentrisme que es
promou. Hi ha moltes coses que fem cadascú pel nostre compte que les
podríem realitzar de forma compartida. Totes hi guanyaríem. El transport
és un exemple d'una necessitat col·lectiva que el capitalisme fomenta que
la resolguem individualment amb el cotxe, devorador de vides i destructor
del medi ambient. (5) CONSUM SOSTENIBLE Davant el col·lapse ecològic,
fomenta el reciclatge i redueix la despesa energètica. Gestos senzills com
els estalviadors d'aigua, les bombetes de baix consum o un bon aïllament
tèrmic faran reduir la teva despesa energètica... i monetària! (6)
COOPERATIVISME DE CONSUM AGROECOLÒGIC Apropa't a la realitat de les
cooperatives de consum agroecològic, que fomenten els lligams camp-ciutat,
donen suport a la nostra pagesia i reivindiquen la sobirania alimentària
dels pobles. Fomenten l'agricultura local i la supervivència del camp,
redueixen la despesa ecològica produint localment, promouen l'aliment de
temporada i trenquen amb les regles de la desigualtat Nord-Sud. [per a més
informació: www.ecoconsum.org] (7) L'HABITATGE Malgrat que existeixen en
altres països d'Europa alternatives a l'actual embogiment del mercat
immobiliari, a casa nostra el poder acumulat pel sector de la construcció
deixa pocs buits. Aquí ha especulat fins el fill del porter. Capgirar-ho
depèn de totes i tots. Actualment hi ha moltes cases sense gent (1,5
milions d'habitatge nou buit) i massa gent sense casa, o que gairebé no
pot pagar-la. Cal explorar experiències locals de mercats alternatius
propietari-llogueters; altres models de cooperativisme d'habitatge i
promoure iniciatives perquè no ens escanyin les hipoteques. A Marinaleda
(Andalusia), per exemple, la promoció municipal d'habitatge
d'autoconstrucció de 190 metres quadrats té un preu final de 36.000 euros
que es paga amb quotes mensuals de 20 euros. Ara i aquí. Avui mateix. El
2008. (8) RECUPERACIÓ D'EMPRESES En altres períodes de crisi, davant
l'allau de tancaments d'empreses, l'autoorganització dels treballadors i
treballadores ha desembocat sovint en la recuperació de les empreses pels
treballadors, sota forma cooperativa. És important, sempre que es pugui,
estudiar la viabilitat d'aquesta opció. Ens podem inspirar en experiències
d'èxit com la cooperativa Mol-Matric (matriceria, Barberà del Vallès),
Gramagraf (arts gràfiques, Badalona) o Cemid (automatitzacions
industrials, Terrassa). (9) OCI i CONSUM La cultura ha sucumbit a la
mercantilització també. Però arreu de barris i pobles, el teixit
associatiu i comunitari ha aconseguit bastir espais de trobada, on la
cultura popular, de base i autogestionada, ha pres protagonisme en comptes
de la societat de l'espectacle. Apaga la tele, surt al carrer, participa
en les activitats d'ateneus, centres socials okupats... (10)
L'ENDEUTAMENT. Compte amb els comptes! No t'endeutis més enllà de les
teues possibilitats. És un dels paranys programats pels qui fan i desfan
les nostres vides als parquets de les borses de l'especulació. Planifica
les despeses, raona les necessitats. Comparteix-les quan puguis.
Intercanvia, comparteix, mancomuna, coopera. Són els verbs conjugats del
futur. Ni en el nostre nom ni amb els nostres diners Es tracta que
l'actual desordre econòmic no es consolidi ni en el nostre nom ni amb els
nostres diners. Es tracta de construir veritablement una alternativa
plausible, necessària; esbossar una economia paral·lela que rutlli amb uns
altres valors. Una economia d'escala humana. Per gastar menys, per
compartir més. Els diversos corrents de l'economia crítica (marxista,
ecologista, feminista, altermundista) ja fa anys que plantegen
alternatives concretes a tant desgavell econòmic. Fes possible
l'alternativa des d'ara mateix. També depèn de tu, del que cadascú de
nosaltres fem cada dia. [Comissió d'Alternatives A la crisi de la Xarxa
d'Economia Solidària (XES)] XES (Xarxa d'Economia Solidària) és una
associació formada per unes 60 cooperatives, empreses d'inserció,
fundacions, associacions, mutualitats, societats laborals i altres xarxes
que es coordinen per cooperar entre elles i difondre l'economia solidària,
és a dir, una economia basada en el treball emancipador, sense explotació,
sostenible, democràtica i participativa. Per participar-hi o per a més
informació:
Aquesta adreça de correu electrònica està protegida contra els robots
d'spam, necessites activar Javascript per veure-la
/ www.xarxaecosol.org
 Afegeix
com a preferit (0) | Views: 35 | a/e
powered by AkoComment
Tweaked |
Clica
aquí per sindicar!.gif)